La Reina Mora
1.Calendari Gregorià
món hi ha diverses formes de comptar el temps segons la cultura, la religió i les tradicions de cada poble. Això fa que, al mateix moment, hi hagi diferents “anys” dependents del calendari que s'utilitza.
Als països de tradició islàmica, l'any és entre el 1447 i el 1448, perquè el seu calendari comença amb l'Hègira i segueix el cicle de la lluna. A la Xina, el calendari tradicional lunisolar marca l'any 4723 i correspon a l'Any del Cavall de Fusta dins del seu horòscop xinès, que combina animals i elements.
La comunitat jueva viu l'any 5786 i canvia a 5787 amb l'arribada del seu any nou al setembre. En molts països del sud-est asiàtic, el calendari budista indica l'any 2569, perquè compta des de la mort de Buda. Mentrestant, a l'Índia, el calendari Vikram Samvat marca l'any 2082 i continua sent molt present en festes i celebracions tradicionals.
També hi ha calendaris que mostren una diferència notable respecte a Occident. A Etiòpia, per exemple, el calendari propi situa el país entre els anys 2018 i 2019. Finalment, a l'Iran i l'Afganistan s'utilitza el calendari persa, que actualment es troba a l'any 1404 i es basa en el cicle solar. Així, el món comparteix el mateix temps, però no la mateixa manera de comptar-lo.
Sant Hermenegild va ser un personatge important de l’època visigoda i era fill del rei Leovigild, que governava una Hispània amb molta presència de l’arrianisme. Quan decideix fer-se catòlic, influenciat per la seva dona i per la religió de gran part de la població, la relació amb el seu pare empitjora molt i es crea un conflicte tant religiós com politic.
Amb el temps, Hermenegild acaba aixecant-se contra el seu propi pare, pero la revolta fracasa i es capturat. Despres de passar per la presó, l’any 585 es condemnat a mort perquè rebutja abandonar el catolicisme i no vol rebre la comunió d’un bisbe arià. Aquesta mort fa que sigui considerat màrtir i es converteix en un simbol del triomf del catolicisme, que s’acaba reforçant amb el regnat del seu germà Recared I.
A la ciutat de Tarragona hi ha un carrer amb el seu nom, com passa en molts altres llocs, dins la costum cristiana de dedicar carrers als sants sobretot entre els segles XVIII i XX. El nom Hermenegild avui dia es molt poc habitual: es calcula que només entre 3.000 i 5.000 persones al món el tenen, principalment en paisos de parla hispana. Per aixó es veu com un nom extrany pero amb molta historia
3.La mitja lluna
Hi ha moltes histories i tradicions sobre la mitja lluna, i aquesta es una de les mes conegudes. Ens situem a finals del segle XIII, cap a l’any 1299, quan Osmán I crea el que acabaria sent el Imperi Otomà, un estat que amb els segles es convertiria en una gran potencia.
Conta la tradició que una nit, mentre es trobava a casa del savi Sheikh Edebali, Osmán va tenir un somni molt simbolic. Va veure com una lluna creixent sortia del pit d’Edebali i entrava dins del seu propi pit. Despres, del seu cos naixia un arbre gegant que s’estenia fins a cobrir terres i ciutats senceres.
Ell va entendre aquest somni com un senyal divi i un presagi de grandesa. La mitja lluna va començar a veure’s com un simbol d’unió espiritual, destí compartit i també de poder i victoria. Amb el temps, aquesta imatge va quedar molt lligada a la identitat otomana.
Segles mes tard, el simbolisme es reforça amb una altra historia relacionada amb la conquesta de Constantinoble l’any 1453 per part de Mehmed II. Segons algunes croniques, la nit abans de la batalla final una mitja lluna molt brillant il·lumina el cel sobre la ciutat. Els soldats otomans ho interpreten com un senyal favorable i una confirmacio que la victoria estava aprop.
Quan la ciutat cau i passa a ser la nova capital otomana, la mitja lluna queda definitivament associada al poder de l’imperi. Amb els anys, aquest simbol es consolida com un dels mes reconeixibles i encara avui te una gran carrega simbolica en diverses cultures.
7. EL MIHRAB DE MADINAL AL-ZAHRA
Aquest nom tan llarg es el nom de les úniques reliquies musulmanes a Tarragona, tot i que no es va crear a Tarragona segons el que he vist esta guardada dins d'un museu a la catedral tambe he vist que no era una finestra decorativa si no que els musulmans ho utilitzaben per orar ja que els musulmans a l'hora d'orar han de apuntar cap a la direccio correcta que es la meca aixi que totes les mesquites esten contruides a base d'aixo principalment
no trobo res que vegi que ho has escrit tu, cap referència a ...he trobat , el que més m'ha sorprés ha estat , mira quina curiositat això dels noms dels carrers.....això ho podria haver fet Fabien, copiat i pegat o una IA i que ha de fer el mestre????
ResponderEliminargràcies per estalviar-me corregir que ara a les 11:19 hores d'un matí de diumenge......i això que diuen que tenim moltes vacances......potser si que algú té moltes vacances.....lo pillas???
ResponderEliminar